Finalment estreno la nova bici. Preciosa. Surto tard -com sempre que no quedo amb ningú. És com si una força major no em deixés allunyar-me de casa. Quan no em descuido el casc són els guants i quan no són els guants ni el casc, les putes ulleres. A les deu i vint minuts em dirigeixo definitivament cap a Cabrera. No crec pas poder-hi arribar. Si arribo a Can Pamar ja em donaré per satisfet -penso. Fot fred i el cel és trist, tapat i gris, però per un racó sembla que surt el Sol i el cel es posarà mes agradable, d' aquell Pantone blau dos-cents noranta-dos que tant m' agrada. Constato que estic realment en baixa forma. No havia hagut de recórrer mai al plat petit i als pinyons grans en aquest punt del camí. Amb penes i treballs arribo, finalment, a Can Pamar. M' abrigo i torno per la carretera de Can Toni, l'Esquirol i Torelló, per la casa de l'Hora. Efectivament el dia s' ha aclarit, he tornat a gaudir del meu paisatge favorit després de moltes setmanes, mesos. M' ho he passat de puta mare però estic destrossat.