La carraterota que em va embolicar l'altre dia, de fet em va agradar i avui l'he volgut fer de nou. Però comque sóc molt "punyetero" he decidit ficar-me per un caminot, a Sant Martí, que m'hi havia de portar amb tota certesa. Evidentment no ha estat així. Adamés la boira a fet que em perdés del tot. He acabat demanant indicacions a un d'aquests pagesos tant simpàtics -com els que descriu Pla al seu llibre- que ens mirava a mi i a la bici com si fóssim txitxarel.los acabats d'arribar de Mart. Al final, camp a través i amb la bici a l'esquena, he trobat la carraterota que volia. Però s'ha fet tard. Torno a casa per la carretera comarcal degudament enquitranada i indicada. Pujant cap a Lourdes pel dret, diria que el genoll no molesta tant. M'hi hauré de fixar mes bé el proper dia.