Un quart de dotze del mati i descobreixo una roda punxada. Quin greu. Passo d'arreglar-la, em poso calçat de caminar i amb l'auto m'arribo al cementiri de Sant Pere, des d' on iniciaré l'ascens a peu al colós. M'emporto l' iPod amb els corresponents auriculars per no haver de sentir el xiulet del vent, que avui és molt fort. Pujant escolto Aviones, de Pereza. No està gens malament, unes lletres una mica ensucrades potser, però recorden Burnig, Tequila o Nacha Pop. Baixant escolto l'excèntric Bunbury. Boníssim. Adamés, la primera cançó que em sona és d'en Puntí, una bona versió de "Si" . Una horeta pujant, i una altra horeta baixant. Un cel de blau agradable amb algun nuvolot de la gama dels Pantone cool gray tirant a blanc. Al menys m'he guanyat el dret a dinar.

(Collsacabra desde Bellmunt)